Saüch
Sambucus nigra
Descripció botànica
Pertany a la família de les viburnàcies. És un arbust de fulla caduca que sol créixer fins a 5-6 metres. El trobem fàcilment aprop de les cases o en llocs frescos i frondosos i a les vores de rieres fins als 1500 m d'alçada.
Òrgans productors
Flors
En podem aprofitar les flors i els fruits. Si no tenim cert grau de coneixement l'escorça i les fulles no les farem servir, no són comestibles, sinó que tenen cert grau de toxicitat (contenen un alcaloide verinós i un glicòsid cianogènic, sambunigrina, que té un efecte emetocatàrtic, és a dir, que provoca nàusees, vòmits i diarrea).
Em pots trobar a
Altra informació
També li diuen “bon arbre” tot i que és un arbust.
Les flors en infusió son òptimes per estats gripals, tos seca, encostipats, febre. La composició d’aquestes flors afavoreixen la sudoració i l’expulsió de mucositat.
També s'en pot fer una beguda refrescant (infusió freda): 4 flors per litre d’aigua i deixar reposar unes 12 hores, colar i endolcir i s’hi pot posar menta i llimona. Ideal per a dies calorosos. Les flors arrebossades son boníssimes: suqueu-les en una pasta de bunyol. Fregir i servir amb sucre, mel o canyella. I si voleu fer un beuratge molt antic proveu de fer el “cava” de saüc (maceració amb llimona i sucre 1-2 dies, lleugera fermentació natural). Atenció que les ampolles poden explotar!!
El nom Sambucus ve del grec sambuca: instrument musical antic fet amb fusta de saüc; A l’Edat de pedra amb la fusta buida feien xiulets i també ja se’n consumien les drupes (que en podem fer el millor xarop del món mundial)!
ATENCIÓ! No s'ha de confondre amb l'èvol (Sambucus ebulus), aquesta altra espècie pertany a una altra família, adoxàcies, i és herbàcia i les flors formen inflorescències molt denses de color blanc i rosat que fan pudor, i els seus fruits són baies molt tòxiques.
