Saber-ne més
El punt de partida
Neix de l’estima pel bosc i la saviesa generada al seu voltant; de l'estudi sobre les propietats terapèutiques dels olis essencials amb una base científica i empírica en l'àmbits sanitari, alimentari i agrícola; de la tossuda idea de reduir el combustible forestal d'aquests boscos tan abandonats, la qual cosa és per a mi un acte de responsabilitat i d'amor al territori; de l’afany d’eixamplar el nivell d'autosuficiència personal i comunitari, i la qualitat de vida de persones, animals i plantes.
Darrere del projecte hi soc jo, Ester Casas Griera i una de les coses que m'agrada més en aquesta vida és caminar pel bosc, observar on i com creixen les herbes i recollir les que conec. Vaig estar al capdavant de la cooperativa de Les Refardes durant vint anys, feina que vaig deixar per començar a destil·lar i ho combino fent de professora a l'Escola Agrària de Manresa.
Soc enginyera agrònoma de formació i he tingut la sort de tenir grans mestres al llarg de la vida que m’han ensenyat a fer coses útils i necessàries. L’Esteve Padullés és un mestre bosquerol que em va ensenyar un munt de coses i va atiar l'interès que ja tenia pel món de les herbes medicinals. Fa més de 20 anys que estudio botànica, fitoteràpia, cullo herbes i destil·lo amb la intenció de fer remeis per molèsties i petits mals.
Els últims tres anys he enfocat l'aprenentatge en el món de l'aromateràpia clínica de la mà de la gran mestre i farmacèutica Laura Mestres.
He recorregut i col·laborat amb diferents destil·leries de Catalunya, Aragó, Conflent, Illes Balears, Còrsega i Sardenya per aprendre aquest meravellós i complicat ofici.
El procés de destil·lar
Les plantes i arbres que destil·lo, asseco o macero són de recol·lecció silvestre dels boscos de Mura i rodalies. Recullo en un total de 600 hectàrees, única i exclusivament aquelles espècies que hi ha en gran quantitat, permetent la regeneració entre “collides” per tal de mantenir i fins i tot millorar la riquesa de la zona.
Algunes plantes son cultivades, com per exemple la sàlvia romana, la menta o la camamilla i provenen de finques certificades pel CCPAE (Comitè Català de l'Agricultura Ecològica). Gràcies a l'estreta relació que tinc amb la xarxa de llavoristes de Les Refardes sovint puc aprofitar el que per una hortolana és un destorb per mi pot ser un recurs. Com ara, la camamilla en un hort és una nosa per mi és un gran recurs per destil·lar.
Destil·lo amb un alambí de coure amb columna rotativa. El vapor d’aigua es genera a la caldera i la planta està a la columna, pel que permet que no hi ha contacte entre l’aigua i la planta. La capacitat de la caldera és de 300 litres, i la càrrega aproximada a la columna és de 30-40 kg de plantes o flors. L'alambí està fabricat a mà i forma tradicional amb xapa de coure de 2.5 mm, amb un acabat martellat de coure 100%, sense plom ni substàncies nocives. Destil·lo a pressió atmosfèrica i a una temperatura propera als 80°C, gràcies al termòmetre que hi ha a la caputxa o barret.
El temps de destil·lació és molt variable depenent de la part de la planta: flor, fulla, arrel o fusta. Pot ser des de 4 hores fins a 8 o 10 hores per tal de tenir l'oli essencial i l’hidrolat el més complet possible. Entre cada destil·lació, passem vapor d'aigua per tot el circuit durant 2 hores, fins que desapareix l'olor de la planta anterior i tots els residus potencials
Aquest projecte es basa al 100% en l'ús d'energies renovables pel seu funcionament. La llenya de pi blanc és el combustible utilitzat per la generació de vapor pel procés de destil·lació. Tinc a l'abast suficient biomassa obtinguda de la gestió forestal del bosc de la mateixa finca. Aquest projecte va més enllà d’una activitat econòmica i productiva. El fet de participar de la gestió del bosc i d’un entorn cada vegada més buit, on el risc de grans incendis augmenta any rere any, ho considero un acte i responsabilitat i d'amor al territori. L'electricitat prové del sistema fotovoltaic autònom instal·lat a la finca. No estem connectats a la xarxa.
S’ha adequat la canalització de les teulades de l’habitatge proper a l’obrador per tal de captar i emmagatzemar les aigües pluvials i impermeabilitzat un dipòsit de formigó existent a sota la casa de 35m3. Recirculació: l’aigua utilitzada per refredar l’extracció de vapor en el procés de destil·lació retornarà al sistema de basses i dipòsits per tal que es pugui aprofitar un cop refredada.
El nom de Joana la Negra
Jerònima Muntanyola, coneguda amb el sobrenom de Joana la Negra, va néixer a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Fou acusada de bruixeria i condemnada a la forca l'any 1618 a Sallent.
La delicada situació econòmica i social per la qual passava Catalunya necessitava un boc expiatori que expliqués les greus sequeres, els aiguats descontrolats, les desastroses collites o les malalties encomanadisses. El col·lectiu sobre el qual va recaure la culpabilitat era el de dones grans marginades, generalment vídues, fetilleres o remeieres, i amb algun defecte físic.
Amb el nom de Joana la Negra vull posar en relleu la importància de totes aquestes dones i transcendir-les més enllà del folklorisme. Reconeixent el seu lloc a la història com a dones sàvies i valentes de les quals hem heretat tots els coneixements del bosc.
*Adaptació de la marca de l’antiga casa pairal de Joana la Negra
